Vilassar de Dalt Can Rafart

El Casal de la Gent Gran de can Rafart celebra el seu Nadal

2011-12-22T10:14:00.025+01:00

El passat divendres 16 de desembre, els alumnes de l'Aula Municipal de Música i la gent gran del Casal de Dia de can Rafart van celebrar l'arribada de Nadal amb un concert conjunt on hi van assistir més d'un centenar de persones.

Les nadales van ser les protagonistes d'una vetllada amenitzada pels alumnes de l'Aula de Música que van omplir de gom a gom el bar del Casal de la Gent Gran de can Rafart. L'acte va cloure amb un berenar que va anar a càrrec de la Creu Roja qui també va obsequiar als assistents amb una petita farmaciola.
Simbòlicament

Fotografies il·lustrades de l'Aula de musica

Els alumnes de l'Aula de Música interpretant cançons Nadalenques

Els Avis escoltant amb la boca oberta als alumnes amb la seva interpretació

La professora de l'Aula de musica intentant fer canta als Avis, cançons Nadalenques sortint-se força ve

Un grupet d'Avis aficionats a la musica, interpretant cançons nadalenques, amb molta elució

La farmaciola obsequi de la Creu Roja

Dissabte 17 de desembre, es va inagurar el seu pessebre per donar la benvinguda a les festes de Nadal. Com ja és habitual l'acte va comptar amb la col·laboració de l'Aula de Dansa que va fer una representació ballada del pessebre vivent.

L´acte, que va comptar amb la presència de l'alcalde i regidors, va començar a quarts de sis de la tarda amb la inauguració del pessebre de can Rafart. Tot seguit va tenir lloc la representació del singular pessebre vivent ballat a càrrec dels alumnes de l'Aula de Dansa del municipi.
En aquesta ocasió la Creu Roja va subvencionar un got de xocolata calenta amb coca per fer passar el fred de tots els assistents.

Fotografies il·lustrades del pessebre vivent

Pessebre en el interior del casal construït pels avis

Pessebre vivent en el jardí del Casal, visitat per mols assistents

Els tres Reis obsequiant
simbòlicament amb mols regals al nen Jesús

Una vista panoràmica del Pessebre vivent

2011-09-30T13:19:00.001+02:00

ÀLBUM MARTINA

2011-03-12T15:23:00.005+01:00

Open publication - Free publishing - More ramon

Montatge Ramon

Revista Trimestral del Casal Can Rafart

2011-02-26T14:32:00.006+01:00

Nº 27 Hivern del 2011

Open publication - Free publishing - More ayuntament

Muntatge Toni Reverter

Vidio de Jorje Negrete

2011-02-21T19:46:00.002+01:00

Fira del Bolet i la Natura

2010-10-27T19:32:00.092+02:00

El cap de setmana del 23 i 24 d'octubre va tenir lloc la Fira del Bolet i la Natura a Vilassar de Dalt. Any rere any, aquest acte ha anat incorporant petites fites que l'han convertit en una de les diades més importants de la vila amb un nombre de visitants que sobrepassa els 5.000.

Enguany els actes de la Fira van donar el tret de sortida divendres al vespre amb la inauguració de l´exposició de fotografies d'Àlex Alonso Bolets del Montnegre i la conferència Cultiu de bolets. Bolets a domicili, a càrrec d'Enric Gràcia, professor de la UB i assessor del programa de TV3 Caçadors de Bolets.

La inauguració oficial va tenir lloc diumenge 24 a les 11 del matí amb la presència de les autoritats locals encapçalades per l'alcalde, el Sr. Llorenç Artigas, el president dels Amics dels Bolets, el Sr. Manel Monjonell, l'alcalde d'Alella i president de la DO Alella, el Sr. Andreu Francisco i una representació del Pubillatge d'arreu de Catalunya.
Com ja és habitual més d'una seixantena de parades, totes elles relacionades amb el món del bolet i la natura, van omplir tot el tram del carrer Marquès de Barberà.
D'altra banda, el tastet de bolets va repetir com a plat fort de la festa del qual se'n van servir al voltant d'un miler de racions. Un altre dels pols d'atracció va ser la mostra ubicada a la sala del museu que va servir als visitants per conèixer les diferents espècies.
El Grup Sardanista de Vilassar de Dalt va portar, com cada any, les sardanes a la fira. Des de les 12 del migdia la Cobla Iluro que van oferir un seguit de peces a la plaça del pavelló poliesportiu.

Un resum de fotos il·lustrades de la fira dels Bolets

La inauguració de l´exposició de fotografies d'Àlex Alonso Bolets del Montnegre

Enric Gràcia, professor de la UB i assessor del programa de TV3 Caçadors de Bolets

La conferència Cultiu de Bolets a domicili, a càrrec d'Enric Gràcia

Visitant la sala des-posició dels bolets per assabentar-te quin son els bons i els dolents

L'alcalde d'Alella i president de la DO Alella, el Sr. Andreu Francisco parlant als assistents sobra la fira dels bolets

L'alcalde Llorenç Artigues fen el discurs per la inauguració de la fira dels Bolets

L'eret i la Pubill eta tallant la cinta donant axis oberta la inauguració de la fira del Bolet

Les cuineres prepa4rant les cassoles de bolets per servir els tastets

Foto de tots els components que varen participa en la elaboració del tastet de Bolets

Parades de Bolets diversos per vendre als assistents

També i avien parades d'embotits de totes classes i a gust dels assistents

Com-no i podia falta a la fira el alfarer fen figure tas d'a fang pels infants a canvi d'uns dinerets que ficaven en un pot

En Manel Monjonell felicitant i fen entrega del Bolet d'Or 2010 a Miquel Sànchez per la seva col·laboració a l'associació Amics dels Bolets

Homenatge a la Gent Gran

2010-10-26T14:03:00.012+02:00

El passat dilluns 24 de maig es va celebrar la festa d'homenatge a la Gent Gran que cada any organitza l'Ajuntament. Al voltant de 400 persones van omplir el polisportiu municipal de can Banús on es va fer el tradicional dinar de germanor, l'homenatge als avís i àvies que fan 90 anys i el ball de fi de festa.
La festa d'homenatge, organitzada per la regidora de Serveis Socials i el Patronat de la Vellesa, va aplegar unes 400 persones al polisportiu municipal de can Banús. Com ja és tradicional l'Ajuntament va homenatjar amb una placa commemorativa a tots els avís i àvies que enguany compleixen els 90 anys. Després del dinar de germanor, l'àvia i l'avi més gran van fer el tradicional tall de pastís acompanyats de la regidora de Serveis Socials, Anna Marín i l'alcalde, Llorenç Artigas. La festa va concloure amb el ball de fi de festa.

Las autoritats i les Pubilles inaugurant el homenatge a la gent Gran

Vent asseguts gaudint de la festa i de la paella D’arròs

Fent l'entrega de la Placa commemo rativa a una Avia de 90 Anys

Els Avis de 90 Anys apunt de talla el Pastis

El tradicional vall de fi de festa

Un resum de totes les fotos de la festa

Muntatge Ramon

Tombes Necròpolis a Vilassar de Dalt

2010-09-17T18:40:00.008+02:00

Més tombes al descobert a la necròpolis localitzada el 2009 a les pistes d'atletisme
Ja són un total de 32 les tombes que s'han excavat a les restes de la necròpoli romana que es va localitzar el passat 2009 durant els treballs de construcció de les pistes d'atletisme.
Aquesta setmana han començat els treballs d'excavació de 12 tombes més que se sumen a les 20 que es van deixar al descobert el mes de gener passat. Segons ha explicat el tècninc del museu, Enric Ortega, ara la intenció és museïtzar aquestes troballes arqueològiques i que puguin ser visitades a la part central de les pistes d'atletisme.
En aquesta excavació, que s'allargarà dues setmanes, també es treballa en una sèrie de sitges que es troben repartides per tot el jaciment.
Una sitges es com un pou sec que servia per guardar els aliments com ara les llegums i altres aliments, tapant un cop ple fent el buit per conservar-lo llar temps fins l’ora de consumir-lo
Tot i això, encara queden tombes per excavar que es preveu que es faci en una tercera fase, ja que no estan afectades per la contrucció de l'espai esportiu.

La Generalitat de Catalunya ha impulsat aquesta intervenció a càrrec de l´empresa Arqueociència i en col•laboració amb el Museu Arxiu de Vilassar de Dalt

Un resum de fotos dels treballs d’excavació

Una tomba amb l’esquelet intacte

Netejant una de les sitges que servien per guardar els aliments

Escatant amb molta cautela les tombes per no malmeses

Una sèrie de tombes ja escatades

La lona per tapar les tombes i les sitges per guardar-les de la pluja

2010-06-03T09:12:00.002+02:00

En baix jubilar als 61 anys al Maig de 1994, tenia preocupada la meva família que agafes una deprecio al jubilar-me, pro per sort tinc una Masia en plena natura un i he muntat un petit taller i mi passo moltes estones arreglant i fen ampliacions a la finca i també sembrant verdures, patates ,tomàquets i criant gallines i conills, també faig llenya per la llar d’afoc i l’estufà i per acabar de rematar he sembrat una mini vinya de 166 ceps , cada any faig uns 200 litres de vi artesà , tot ixo u faig amb molta calma degut a l’edat descanso tot el temps que faixi falta i si es precís ho deixo per un altre dia, també tatx de dir que tinc molta sor que la meva esposa m’ajuda mol en totes les feines que pot
Els dimarts de 11 a 1 del mati dong classes d’informàtica al casal de Can Rafart ensenyant als avis tot el que jo baix aprendre dels cursets de la Diputació ituperqueno i em sento mol satisfet de poder ensenyar als avis com jo dons u passant bol ve i u fan amb molta il·lusió .
En quant a la pregunta Que baix sentir quant decidir jubilar-me , dons molta tranquil·litat fen totes les coses al teu gust sense presa i si no sacava avui sa acabarà demà, i si no pots menjar una llagosta amb menjo una arengada i tan tranquil i bon profit

7 increíbles anomalías de la Naturaleza.

2010-01-10T19:35:00.039+01:00

Alguns dels fenòmens naturals estranys del planeta, son extremadament efímers i edemes enormement localitzats i altament incansables.

Aquest son els 7 fenòmens il·lustrats amb fotografies i una explicació

Les pedres que es movent soles

Pedres de desenes de quilos es movent sense explicació aparent . En el conegut Vall de la Mort a Estats Units existeix un fenomen singular, es tracta de pedres que semblen flotar sobre un desert baldí que en algun moment fou fang. Durant dècades, els científics han teoritzat explicacions plausibles sobre aquesta anomalia, on una pedra de varis quilos de pes es capaç de desplaçares varies cents de metres "per si sola". Molts creuen que aquest moviment es deu al fort vent, pro això no explica que pedres de diferent grossors i pes es mouen a un ritma paral·lel i en diferents direccions. Amés, amés, els càlculs físics tampoc recolzant les teories, ja que per algunes pedres es moguin as necessitarien vents de velocitats superiors als cents de quilometres per hora. El vent pot moure pedres petites, ¿pro com mourien algunes de varies desenes de quilos?.

Les columnes de basalt

En Canàries i han formacions d’aquest tip .Al refredar-se, les denses corrents de lava es contreure en un angle vertical amb la direcció de les corrents, produint una figura geomètrica de aspecte insòlit. Aquest es el proses que generen les columnes basàltiques, de forma hexagonal regular i de una perfecció casi artificial. Entre las mes famoses estan les "Gigant´s Causeway" en Irlanda i las "Devil´s Tower" en Estats Units, encara que tampoc desmereixen "Los Órganos" en la illa de La Gomera en las Illes Canàries

El profund forat blau

Es troba en las Bahames i gairebé no ja vida. Aquest "enorme forat" s’enfonsa sobtadament en el oceà. Al mirar-lo des del aire, al seu dens color blau es nota la presencia de una gran profunditat i una foscor impenetrable, sobretot en contrast amb l’aigua del seu voltant. Aquells buce-adors que s’han endinsar-se dotzenes de metres en ell, han constatat que amb aquestes profunditats, escassegen seriament el nivell de oxigen i que edemes apenas existeix vida per la falta de corrents marines. A pesar deixo, el lloc presenta un altíssim interès científic, ja que asta el moment, sant descobert en el interior dotzenes de fòssils de una antiguitat remota. Aquest enorme "forat" es troba en las Bahames.

La gran marea vermella

La seva aparició provoca pèrdues econòmiques . La gran marea vermella , dita també floracions de algas, son en realitat una gran quantitat de algas unicel·lulars de professo colo vermell que proliferant en las aigües costeres y causant una coloració vermella en la superfície acuática. Moltes d’aquestes algas son innòcues, pro lo cert es que augmentant les substàncies tòxiques en el mar, al que provoca la mort de cents de peixos, ocells i altres animals mamífers. Al mateix temps, els sers humans també pateixen de forma indirecta aquet fenomen, ja que es deteriora el impacte ecològic a les costes i això es manifesta als sectors marítims i econòmics.

Els círculs de gel

Un fenomen poc conegut pro que gràcies a Internet està proliferant la comunicació. Pel que sembla els científics especulant aquests círculs perfectes de gel i formant uns remolins naturals al aigua que al pujar a la superfície formant circumferències perfectes en la capa de gel de la superfície. Fins el moment sant registrat aquests círculs de diferents diàmetres i en diferents parts del mont, inclòs en ocasions no apareix un sols cerclà sinó varis de ells distribuïts per tota la superfície del aigua. El mes gran registrat tènia un diàmetre de 150 metros.

Els núvols mammatus

La seva aparició es pronòstic de grans tempestats. La aparició d’aquest tip tan peculiar de núvols es un presagi nefast de l’arribada de fortes tempestes o climatologia adversa crítica. Aquests núvols contenen principalment vidres de gel capaces de estendre’s en una línia que pugi medi centenars de quilometres. Algunes formacions d’aquests núvols poden restar estàtics durant inclòs 10-15 minuts.

Els Arcs Iris de foc

Son extremadament difícils de veure per les condicions requerides per la seva formació
Les probabilitats de observa un d’aquest arc iris tan peculiars son extremadament baixes. Es produeix per una convergència rara dels raigs del sol, alguns núvols que deurien de tenir una posició específica. Al reflectir la llum del sol, els vidres de gel d’aquests núvols produeixen raigs visibles de diferents aspectes. Com es extremadament insòlit, veure fotografies d’aquest fenomen no es mol popular i pogué prendre una instantània es una gran sort .

El sí a la independència guanya a Vilassar de Dalt amb un 95.7%

2009-12-23T17:48:00.010+01:00

Un 30.8% dels vilassarencs van acostar-se el 13 de desembre a l'Escola Immaculada per expressar la seva opinió sobre la pregunta que la Plataforma Vilassar Decideix plantejava: Està d´acord que Catalunya esdevingui un Estat de dret, independent, democràtic i social, integrat a Europa? Un 95.7% va dir sí, mentre que un 2.2% va votar-hi en contra i un 2% va votar en blanc. Al conjunt de 167 pobles que el 13 de desembre organitzaven les consultes la participació també va ser del 30%
En nombres absoluts, des de les 9 del matí i fins les 8 del vespre, 2224 vilassarencs van votar sobre la independència de Catalunya. Més de 2100 van votar-hi a favor, 49 en contra i 45 ho van fer en blanc.

La Consulta celebrada a Vilassar de Dalt va acollir la visita d´observadors internacionals arribats des de la Gascunya francesa que van donar fe que el procés s´estava desenvolupant correctament. També van visitar l'Escola Immaculada Josep Manel Ximenis, regidor d'Arenys de Munt i impulsor de la primera consulta en aquesta localitat i Xavier Safont Tria, regidor de Mataró i també del Diputat de CiU Joan Morell i el President comarcal de CiU, Xavier Badia.

El primer votant de la consulta per la independència a Vilassar de Dalt va ser Bernaldo Cedeño, ciutadà equatorià que fa 8 anys que viu a Vilassar de Dalt. Per altra banda, les urnes vilassarenques també van rebre el vot de David Olivares, actor de Polònia i Crackòvia de TV3.

Els resultats es van fer públics vora dos quarts de deu del vespre a la Plaça de la Vila de la ma de Llorenç Artigas, alcalde de Vilassar i president de la Junta Electoral Local i Antoni Llimona, portaveu de la Plataforma, tancant així un dia ple d´activitats festives que van acompanyar els votants de Vilassar de Dalt.

LA COBLA I LA SARDANA

2009-03-14T19:51:00.036+01:00

La Sardana

La sardana és una dansa popular catalana i és el ball nacional de Catalunya. Es balla fent una rotllana. La formació musical que acompanya les sardanes és típica de Catalunya i s'anomena cobla.
No hi ha cap nombre concret de balladors per poder ballar una sardana. Normalment es ballen formant parelles home-dona, mirant cap al centre de la rotllana. Les sardanes no són un ball excloent, és a dir, les pot ballar tothom qui ho desitgi i els balladors no cal que tinguin parella per poder entrar en una rotllana. A més, poden entrar-hi en qualsevol moment de la sardana.
La sardana té només dos passos principals, anomenats curts i llargs. Cada successió d'aquests compassos iguals s'anomena tirada, Així doncs, les tirades de curts i llargs es van alternant fins arribar a completar 7 o 10 tirades en total (10 en el cas de la sardana de tiratge empordanès i 7 en la de tiratge reduït

Hi ha diferents tipus de sardanes, encara que els principals són:

· Sardana de concert: És una sardana que no està pensada per ser ballada, només per escoltar-la. Normalment es toquen dues tirades de curts i dues de llargs.

· Sardana coral: És un tipus de sardana que es pot cantar, és a dir, que algun autor o poeta ha escrit una poesia per ser cantada amb la música d'una sardana. Aquesta sardana pot ser cantada per una coral sola o acompanyada per una cobla.

·
· Sardana obligada: És un tipus de sardana on hi ha un instrument que fa de solista. Els més habituals que poden fer de solista són la tenora, el tible, el fiscorn i el flabiol. Vindria a ser el mateix que quan hi ha un solista en una orquestra simfònica que toca, per exemple, un concert per a violí i orquestra de Vivaldi.

Com ja us explicava a l'inici del text, és una formació instrumental típica de Catalunya. Els seus orígens es remunten a una formació antiga que es deia tres quartants (o antiga cobla de ministrers) i el formaven tres músics que tocaven quatre instruments: el sac de gemecs, la tarota i el flabiol i tamborí. Aquesta formació musical medieval es va ampliar i va donar lloc a la cobla moderna, tal i com la coneixem nosaltres avui en dia.

La cobla

La cobla actual, normament la formen 11 músics que toquen 12 instruments. Alguns d'aquests instruments són originaris i típics de Catalunya i altres s'utilitzen en diferents formacions com bandes, orquestres simfòniques, rock, jazz... És a dir, que podríem dir que la cobla fusiona instruments de diferents cultures per crear una cultura musical pròpia.
Els instruments de la cobla moderna que són típics de Catalunya han evolucionat d'antics instruments medievals que hi havia a Catalunya durant l'Edat Mitjana. La resta, els que no són típics, han estat incorporats des d'altres formacions.

Per tant, podríem classificar els instruments musicals de la cobla segons el seu orígen

FLABIOL I TAMBORÍ: el flabiol i el tamborí són els dos instruments de la cobla que els toca la mateixa persona. El flabiol és de la família de vent i el tamborí és de percussió, de fet, és l'únic instrument de percussió que hi ha a la cobla. El seu origen és molt antic, ja es tocava a l'antiga cobla de tres quartants. L'actual té una longitud de 20 a 25 cm de llargada i es pot fer de fusta o de canya tal i com es feia fa uns segles. El flabiol és toca amb la mà esquerra i el tamborí es pica amb la dreta. Es col·loca a la fila del davant

TENORA: la tenora és un dels instruments més importants de la cobla, és el que normalment fa de solista. Com ja has vist anteriorment és típic de Catalunya. És un instrument aeròfon (de vent-fusta) de doble canya que està fabricat gairebé del tot amb fusta de ginjoler (el ginjoler és un arbust). La part inferior de l'instrument -que es diu campana o pavelló- està fabricada de metall perquè soni més fort. Es col·loca a la fila del davant

TIBLE: és un instrument que te el seu orígen durant el segle XIX i que prové de les antigues xerimies (igual que la tenora). També és un instrument aeròfon i de doble canya fabricat a partir de la fusta del ginjoler. És molt semblant a la tenora però la diferència principal és que el tible no te la campana metàl·lica, ila tenora sí. El nom pot venir de que era més agut que la tenora, l'equivalent a soprano i com a contraposició amb la tenora o tenor. Es col·loca a la fila del davant.

FISCORN: el fiscorn és un instrument aeròfon (de vent-metall) típic de Catalunya. Consisteix en un tub cònic cargolat que es va eixamplant a mesura que s'acosta a la campana. Per sonar utilitza un broquet o embocadura. Per canviar les notes utilitza un sistema semblant a la trompeta o la trompa, és a dir, uns cilindres o pistons que poden pujar i baixar segons quina sigui la nota que es vulgui tocar. Es col·loca a la fila del darrera.
TROMPETA: és un instrument aeròfon (de vent metall), molt semblant al fiscorn i al trombó. Està construït amb un tub de metall llarg i cargolat i les notes s'articulen mitjançant els pistons o vàlvules. Te tres pistons i es toquen amb la mà dreta. Dels instruments de metall de la cobla és el més agut. No és típic de la cobla ja que es toca a tot el món. Es col·loca a la fila del darrera.

TROMBÓ: és un instrument aeròfon (de la família de vent-metall). No és exclussiu de les cobles catalanes i es coneix a tot el món. Està format per un llarg tub doblegat i per fer les notes pot utilitzar dos sistemes diferents. Un, amb pistons com la trompeta i l'altre sense pistons. Quan no porta pistons utilitza una vara per poder fer les notes i és el trombonista qui ha de saber a quin lloc ha de posar la vara perquè soni bé.

CONTRABAIX: és l'únic instrument de la cobla que és cordòfon, és a dir, de la família de corda. El seu orígen no és pas català i és tocat arreu del món.
És una part fonamental en les sardanes ja que s'encarrega d'una part molt important a nivell rítmic.
El contrabaix es pot tocar amb arquet o fent pizzicato (és a dir, tocant les cordes directament amb els dits).
Normalment es col·loca entremig de les dues fileres de la cobla. Just a la banda oposada de l'altre instrument que no és de percussió, el tamborí, que també compleix una funció únicament rítmica dins dels instruments de la cobla.

Hi aquesta a sigut una de tantes versions de la cobla i la sardana tan arrelada en el nostre país que es Catalunya.

Muntatge Ramon

Hem contribuït a las crisi?

2009-03-07T18:43:00.008+01:00

Els mitjans de comunicació ens parlen contínuament de la gran crisi econòmica que ha irromput en el nostre món. De mica en mica, anem sentint la crisi més a la vora, quan ens assabentem que algun conegut ha quedat sense feina, o que l’empresa li va malament, o que se li fa impossible pagar una hipoteca que ha crescut per sobre de les seves possibilitats.
Si anem més a fons, podem arribar a la conclusió que la situació actual fa molts anys que s’està gestant i que hem assistit a aquesta gestació sense voler prendre consciència de la realitat. Ja fa anys que els habitants dels països rics vivim una abundància insultant, si tenim en compte els nostres germans dels països pobres. Hem gastat el que teníem i el que no teníem, gràcies a les entitats bancàries que ens donaven tot allò que desitjaven, a uns interessos variables que, quan s’han apujat ens han deixat a tots contra les cordes.
Alhora, uns quants eixerits s’han empescat la manera de fer-se immensament rics fent trontollar el sistema econòmic mundial. A hores d’ara, no conec que a cap d’aquests espavilats se’ls hagi condemnat per les seves maniobres o que se’ls hagin fet retornar els diners estafats.
Davant de la situació d’inestabilitat creada, hi ha una visió positiva i esperançadora, i es que aquells que, des de la instauració de l’euro, ens
Han apujat tots els productes necessaris, d’una manera escandalosa, hauran de revisar els preus, si no volen perdre la clientela.

Perquè els clients, això si, hem pres consciència de com ens han estafat i ja no estem disposats a seguir-los el joc. Molts estem disposats a aprendre a viure d’acord amb les nostres possibilitats i a no estirar més el braç que la màniga. I, sobre tot, a abstenir-nos de comprar a preus inflats. Si deixem de consumir a preus abusius, els comerciants no tindran altre remei que posar preus raonables.
Si durant tants anys no haguéssim comprat habitatges, cotxes o aliments a preus desorbitats, malgrat que els bancs ens facilitessin els diners, els comerciants no haurien apujat els preus fins a límits vergonyants. La regulació del mercat depèn de la nostra cura i exigència a l’hora de consumir. Si abans de l’euro un cafè a qualsevol bar valia, a molt estirar, 100 pessetes, com és possible que haguem consentit, d’un dia per l’altre, pagar-ne 166 pel mateix producte? I aquesta regla de tres podem aplicar-la a la totalitat de productes del mercat.

Si aquesta crisi serveix per fer-nos consumidors responsables, sigui benvinguda. Com més siguem els que no estiguem disposats a permetre que abusin de nosaltres i a abstenir-nos de comprar a preus inflats, contemplarem amb joia com els comerciants es posen a to i deixen d’utilitzar la llei de l’embut a l’hora de posar preus als seus productes.
Créixer també significa fer-se càrrec de la responsabilitat que ens pertoca per aconseguir que la nostra societat sigui més justa, més feliç i mes solidaria.
Autora--- Regina Ferrando
Muntatge---- Ramon

Festa de Sant Antoni Abat

2009-02-23T12:18:00.019+01:00

La Festa dels TRES TOMBS

La festa dels Tres Tombs a Vilassar de Dalt és una mostra viva de la importància de les celebracions de Sant Antoni en el conjunt del territori català. La figura de Sant Antoni és una de les més venerades a la cultura occidental. La seva llegendària història, els poders que se li atribueixen com a sanador i la seva condició de protector dels animals de peu rodó, l´han convertit en protagonista d´un munt de celebracions al nostre país, que s´han vinculat, en molts casos, a rituals de benedicció del bestiar. A Vilassar de Dalt, la importància del dia de Sant Antoni no es pot entendre sense parlar dels traginers, comerciants i transportistes que amb els seus carros amb cavalleries feien arribar les manufactures tèxtils i adoberes a Barcelona.Quan els cavalls, les mules i els ases eren indispensables per al transport de persones i mercaderies i per a les feines del camp, la festa de Sant Antoni era, sense dubte, la més important de l’hivern. Des de 1822, a Vilassar de Dalt celebren la festa de Sant Antoni amb nombrosos actes, entre els quals destaca la Cavalcada dels Tres Tombs.

Components de la Orquestra fen el típic refresc al Bar Manelic per anar tot seguit cap a la Plaça de la Vila

Carruatge amb dos Cavalls de Tir de pura rasa

Genets nerviosos esperant la senyal de sortida cap a la plaça un tindrà la benedicció dels tres tombs

Vista del Parquin de Can Bruguera amb cavalleries esperant l’hora de la Cavalcada

La Cavalcada

La Cavalcada dels Tres Tombs de Vilassar de Dalt es pot considerar com una celebració amb identitat pròpia L'acte central de la festivitat és la benedicció dels animals. Es creu que amb la benedicció, els animals resten protegits de malalties i desgràcies durant tot l'any. El dia de Sant Antoni, pagesos i traginers raspatllen els seus animals i preparen els guarniments per tal de portar-los a beneir amb els seus millors arreus. L'origen dels Tres Tombs està en el mateix ritual de benedicció dels animals. El nom prové del fet de donar voltes a l'entorn d'un lloc sagrat: l’església, la imatge del sant, una ermita, una creu o la foguera de Sant Antoni.

Preparant l’altar amb la imatge de Sant Antoni per la Solemne benedicció

El portador de la bandera en Rafa Puig, i com a cordonistes Maria Casas i Beatriz Palomares

Cavall i genet tip Andalús, participant amb la festa

Mn. Ramon Mor Balager, beneïm els Tres Tombs

Els infants també i participant amb carretes arrastrades per Ponis

No va faltar a la festa la carrossa guarnida que va portar fins a plaça els tradicionals panets de Sant Antoni.

El tradicional concert de Sant Antoni a càrrec de La Principal de la Bisbal, una orquestra molt arrelada al municipi i a aquesta celebració, ja que després de 43 anys no han faltat mai a la festa. La diada de Sant Antoni va posar el punt i final amb els balls de tarda i de nit a la sala del Teatre de la Massa.

La sala Cafè abarrotada de públic, per escoltar el tant tradicional i esperat concert de Sant Antoni

El director de la Orquestra saludant al públic, fent una exposició del repertori del concert

Com cada any finalitza el concert com es habitual, amb el Vals Jota mol esperat per tots els Vilassarencs

La festa de Sant Antoni sacava amb el ball de nit i fins l'any queve

He confeccionat un (Silde) per veure les fotos restants

Muntatge Ramon

Festa del Pessebre

2009-02-23T11:28:00.042+01:00

La festa del pessebre

.Per al grup de treball. la festa comença de bon matí, quan es posa l'olla de brou al foc amb els ingredients que, com cada any, ens proporcionen un grup de comerciants de Vilassar.
Durant el matí es preparà tota l'ambientació nadalenca per el grup de treball que haurà d'emmarcar la celebració que tindrà lloc al vespre.

També es prepara una olla de xocolata per esmorzar tots els voluntaris del grup per mantenir les forces per pogué continuar treballant fins l’ora del dinar.

Al migdia, el grup dina solemnement, amb els ingredients cuinats a l'olla que ha bullit sense parar durant quatre hores ,i com no els torrons, neules i brindant amb cava per celebrar les Festes i que tinguem salut tos plegats.

Quan arriba el vespre comença la part oficial de la festa amb les representacions, el repartiment de brou i la inauguració del pessebre, que com cada any han construït el grup de pessebristes del casal.

Com a cloenda com ja es tradicional es fa el típic refrescs a la sala Bar per tos els assistents ,tot picant es fan els corresponents comentaris sobre tots els actes de la Festa, arribant a la conclusió que tot el que as fa amb amor i desinteressat es positiu i enriquidor.

A continuació trobareu unes fotos il·lustrades de tots els actes de la Festa del Pessebre del Casal de Can Rafart

Començant de bon mati a muntar el Pessebre

Les cuineres encarregades per coure el brou i falta la Berta que estava absent

Fent bullir les olles amb tots els estris per servir el brou a la nit i com no el dinar per tot el grup de treball

La Lola donant els últims tocs a l’olla de la xocolata per servir-la

Tots en fila i la Marta omplint les tasses de xocolata

Preparats per començar a degustar la xocolata amb melindros

La Amàlia amb mol d’aguts i maestria donant l'untim toc al Pessebre

Preparant la taula per començar a d’ecorarla per desprès dinar

Quina taula tan ben preparada i bonica a punt per dinar

Acabant de servir la escudella per començar tots junts a dinar

La escudella en els plats esperant qui siguem tots per començar

Dinant tots plegats amb molte harmonia, simpatia i alegria

Plates de menjar sobrant desprès de dinar deu nido

La Salvadora i la Berta amb molta empenta rentant tots els estris del dinar

Fogueres per ambientar la festa servint també per escalfar a molta gent

Naixement amb figures humanes contemplat pels assistents a la festa

Públic assistent i quitxalla jugant ,fent comentaris i felicitant-se mútuament

Repartint el Brou calent als assistents de la Festa

En Francesc i la Mercè en plena actuació de la obra del teatre

Els artistes de la representació saludant al públic pels seus aplaudiments

El naixement del Pessebre obra dels voluntaris entusiastes del Casal

Els assistents de la Festa gaudint del típic refresc, fen els seus comentaris

La Salvadora i la Berta recollint la palla de tot l'entorn del Pessebre per deixar l'era neta

Amb Francesc recollint restes del foc per deixar l'era com si res avés passat

He confeccionat un (slide) perquè podeu veure les fotos restants

Montatge Ramon

Com prevernir els exsessos nadalecs?

2008-12-05T11:19:00.025+01:00

Ajustem la nostre dieta, contem calories i fins i tot ens sotmetem a règims estrictes al llarg de tot l’any. I quan arriba el Nadal llencem per la broda tant esforç . 365 dies de sacrifici són molts si tenim en compte que els copiosos i hipercalòrics menjars nadalencs podem fer-nos engreixar fins a 4 quilos! en menys d’una setmana.

No cal desesperar-se. Podem evitar aquest augment de pes innecessari seguint unes quantes mesures.

Comença a menjar sense gana. Si abans del menjar de Nadal ens prenem un parell de peces de fruita i bevem aigua estarem parcialment saciats i menjarem amb menys ànsia, amb la qual cosa la ingesta total de calories serà menor.
Si ets tu qui prepara el menjar, no piquis mentre cuines. Un truc és preparar-se una safata amb aperitius “light” per a evitar la temptació

Si els entrants son mol grassos en el menú , pots preparar segons plats a la planxa
Consumeix begudes “sense” o “light” .L’alcohol és molt calòric i puja el nivell de glucosa en sang.
Algunes opcions són les clares i tints d’estiu (cervesa o vi amb gasosa o llimonada)

Davant la gran varietat de segons plats et recomanem que et decantis pel gall dindi o el conill. Les seves carns tenen menys greix i menys calories que les de porc, godall, be .etc.

Els peixos i mariscs són ideals per a confeccionar un menú equilibrat i lleuger. No obstant això, no convé abusar d’aquests últims si es pateix àcid úric. .
Menja racions moderades.

Tria postres lleugeres i saludables. A mes dels raïms, que aporten fibra, potassi i antioxidants, pots optar per altres fruites com la pinya, rica en vitamina C , fibra i potassi, o la poma, que destaca pel seu contingut en fibra soluble, un element que afavoreix el moviment intestinal.
Si no et pots reprimir amb els torrons, massapans i mantegades, amb uns pocs trossos hauràs complert perfectament amb el menú nadalenc.

Les infusions (camamilla, farigola, menta i anís) ajuden a fer la digestió i a combatre les flatulències, preferentment aquesta última. Si ja t’has passat en un menjar o sopar, torna a la rutina lo abans possible sense saltar-te menjars. Saltar-se menjars pera compensar l’excés calòric estan perjudicial com seguir menjant en excés. D’aquesta manera es contribueix al desordre alimentari i fas més difícil tornar a la normalitat quan a hàbits alimentaris saludables es refereix.

Imposa’t dies de restricció abans i desprès de les dates més assenyalades, menjant menys de l’habitual . Si ho fas, el balanç global serà més equilibrat al final de les festes.
No et fiquis al llit de seguida desprès de sopar. Han de transcórrer almenys un parell d’hores fins al moment d’anar-se al llit per a evitar el reflux d’aliments i àcid des de l’estómac.

Falices festes i bon Any Nou per tots

FOTOS DE CAN RAFART

2008-09-28T19:04:00.009+02:00

Aquestes fotos son de la Masia de CAN RAFART; aquí sota us explico una mica la historia de la Masia

Havia estat propietat del Baró de Fuxà i després del Sr. Bruguera. Poc després de casar-se el Sr. Josep Bruguera se li concedi dita propietat, desprenet-ne una de més moderna, senyalada amb el número u, havent passat per diversos propietaris. L'any 1899 va entrar-hi de massover L'Andreu Gel i la i la seva familia. L'any 1980 en Casimiro Gel va deixar la parceria per comprarla el gendre del Sr. Porcioles quera L'alcalda de Barcelona, per impagats d'impostos duran mols anys quedá propietat de la L'Ajuntament de Vilassar de Dalt, fentí el casal per la gent grant i moltes mes activitats com per axempla,culturals,informatica, festes populars per tot el poble al aire lliure, parque dispoça duns jardins plens d'abres,plantes diverses, un gran llac amb un sutidor al centre, fenti tambe la festa contra el cançer un si racullan mols diners per la inbastigació

FESTA CONTRA EL CANCER 2008

2008-06-13T09:06:00.058+02:00

FESTA CONTRA EL CÀNCER 2008

Un any més, Vilassar de Dalt sa mobiltzat per celebrar les jornades contra el càncer 2008 que va tingué lloc el 7 i 8 de Juny al parc de can Rafart. Taules rodones sobre l'oncologia i teatre, exhibicions de ball, espectacles infantils, inflables, concerts, àpets populars i el tradicional mercadillo són alguns dels al·licients de les jornades d'enguany.

Les jornades van donar el tret de sortida divendres dia 6 de Juny a les 8 del vespre amb la presentació del nou local de l'Associació Vilassar de Dalt Contra el Càncer situat al carrer Manuel Moreno, 17-19 ( local 1) des del qual s'oferirà servei de psicooncologia de trevalladora social i de nutricionista.

Una festa que ja és tot un aplec i agra-hir la vostre participació d'aquesta trobada festiva, que organitzem per recaptar diners i amb ells, poder seguir lluitant contra el càncer, que te com odjetiu ajudar les persones diagnosticades amb càncer i les seves families, des del moment del diagnóstic i durant tot el procés de la malaltia.

Convençuts que hi ha molt a fer per reeixir en la malaltia i fer costat al malalt i els seus familiars, trevallem i lluitem per millorar en el coneixement que tenim de la malaltia, en la seva prevenció i curació, el suport psicooncològic i les ajudes necessàries per millorar la qualitat de vida dels malalts i el seu entorn.

Les jornades van continua dissabte i diumenge amb diverses activitats. Centenars de persones han passat aquest cap de setmana pel parc de can Rafart on s'han celebrat les jornades contra el càncer que cada any organitza l'Associació Vilassar de Dalt contra el càncer. Un cop més han estat un èxit de participació. tot i l'amenaça de pluja. Les parades d'objectes diversos han estat el plat fort de la recaptació que l'Associació encara no ha xifrat el total, pro voltaven sobre els 54.ooo €

Acontinuació vaureu fotos ilustrades del curs de la festa

Dos cops per setmane durant dos messos voluntaries clasificant i etiquetant productes per vendre a las paradas

La presidenta Jero amb la doctora de l’oncologia inagurant el local de l’Associació contra el càncer

Carpes per servir refrecos i entrepans

Parada de fruita i verdures fresques

Terset musical animant la festa

Parada de plantes diverssas

Taula rodona amb espesialistes de maleties contre el càncer

Inflables per la quitxalla

Taula rodona entrevistant actors del cor de la ciutat

Foto final de la festa amb tots els participants

Fotos i Reportatge Ramon

"RETAULE DE LA PASSIÓ"

2008-03-25T18:28:00.005+01:00

Aquesta es la foto de tots els voluntaris del "RETAULA DE LA PASSIÓ"

Celebrant el Diumenge de Rams amb la quitxalla i als seus deixebles Jesucrist entra trionfant a la ciutat de Jerusalem
El Divendres sant celebrem la mort de Jesús a la creu.Avui,davant la creu deJesus, recordem el que va dir i el que va fer. A través del relat de la Passió segons sant Joan recordem les seves paraules i el final de la seva vida. Aquest espectacle tan humà, ple de dolor, narrat per l'evangelista amb gran sobrietat, és el relat que llegien les comunitats cristianes dels primers segles quan es reunien i es llegeix encara avui per enfortir-nos en la fe i en l'esperança que la Pasqua porta als cristians

La Passió està en l'oringren del teatre medieval, segles XIII i XIV,quan l'espectacle se celebrava a les esglésies, fins que ladifusió i proliferació de textos i passions fou tan gran que, a partir del segle XVII, les passions surten de les esglésies per refugiar-se als teatres. A Vilassar de Dalt, la Passió es presentà amb molt d'exit al Casal Parroquial abans i despres de la Guerra Civil. I des del Divendres sant de L'any 2002 presentem el Retaule de la Passió aqui a I'església, seguint un guió de Mn. Xavier Farrés sobre la Passió segons Ievengelista Joan. Avui hi tornem de nou, iI-Iusionats per presentar-vos aquest Retaule de la Passió, intentant fer-vos propera i viva la Passió de Jesucrist. Una proposta i un esforç de la nostra comunitat que creiem que val la pena per celebrar aixi, plegats, tot un memorial de la Passió del Senyor

Ja baixant de la creu Jesucrist es portat en braços pels seus deixebles, per portar-lo al sepulcre on ressuscitarà el tercer dia i se'n pujà al cel, on seu a la dreta del pare tot poderós i tornarà gloriós a judicar els vius i els morts.

Homenatge a la gent grant - any 2008

2008-03-18T11:55:00.022+01:00

Unes quatre centes persones van participar, dilluns 12 de maig, a la festa d'homenatge a la Gent Gran que es va celebrar al poliesportiu municipal de can Banús. La jornada va començar a la 1 del migdia amb una missa a l'Església i va acabar amb el ball de fi de festa
La festa d'homenatge, organitzada per la regidoria de serveis socials i el Patronat de la Vellesa, va aplegar unes 400 persones al poliesportiu municipal de can Banús.

Com ja és tradicional l'Ajuntament va homenatjar a tots els avis i àvies que enguany compleixen els 90 anys. De les 19 persones que han fet o faran, aquest any, els 90 a Vilassar de Dalt, només n'hi van poder assistir cinc a les quals se'ls va lliurar la placa commemorativa. A les 14 persones restants se'ls lliurarà la placa al domicili
Després del dinar de germanor, l'àvia i l'avi més gran, la Núria Villà i en Joan Padró, respectivament, van fer el tradicional tall de pastís acompanyats de la regidora Anna Marín i l'alcalde Llorenç Artigas. La festa va concloure amb el ball de fi de festa.

Paella d’arròs per unes 400 persones

Esperant que serveixin l’arròs

Fent entrega d'una plaque commemorativa
a una avia de 90 anys

Els dos avis mes grans tallant el pestis

Brindant amb cava, per mols anys, ens podem veure tots junts

Dues avies gaudint de la festa, que boniques son

Desprès del dinar els avis es diverteixen, ballant i
Passant-lo, de lloo mes ve

Fotos i Reportatge Ramon

CRONIQUES DEL CASAL

2007-10-09T18:59:00.001+02:00

Desembre 23 de 2007

La festa del pessebre.Per al grup de treball. la festa comença de bon matí, quan es posa l'olla de brou al foc amb els ingrediens que, com cada any, ens proporcionen un grup de comercians de Vilassar.

Durant el matí es preparà tota l'ambientació nadalenca que haurà d'emmarcar la celebració que tindrà lloc al vespre.

Al migdia, el grup dina solemnement, amb els ingrediens cuinats a l'olla que ha bullit sense parar durant quatre hores.

Quan arriba el vespre comença la part oficial de la festa amb les representacions, el repartiment de brou i la inaguració del pessebre, que com cada any han construit el grup de pessebristes del casal

Dewsembre 30
Nit de Cap d'Any. Animada revetlla amb ball i sopar, servit pels companys del casal. El ball, animat per en Toni Magrassó, ja comença molt animat. Els barrets i les serpentines donen el to d'informalitat adient per a la diada. És una nit alegre i fraternal.

Gener 3 de 2008
Els tastets a can Banús. Com cada any, el grup de tertúlia, reforçat per acompanyants ocasionals, fem el berenar a can Banús. Com cada any tambè, en Josep Samon ens posa al corrent dels detalls del pessebre.
Una certa inèrencia en el transcurs de la tarda fa pensar que l'any vinent l'haurem de trevallar una mica més.

Gener 31
Presentació de junta. Reunits els assistens,a la sala de ball de la cafateria i presidint la regidora de Serveis Socials, Maite Gasull, l'Albert Llaurador i la junta sortint, té lloc la votació per a la renovació de la junta. El resultat del recompte de vots és de 37 favorables,1 de nul i 9 en blanc.
Un cop finalitzat l'acte de votació, la nova junta presidida per la companya Berta Alfonso es presenta a tots els assistents.

Febrer 14
Una tarda amb Josep Samon. Els contertulians quedem enganxats pel muntatge audiovisual conduït de forma amena per Josep Samon, per les fotos i comentaris que mostren les trasformacions enter el Vilassar del segle passat i l'actual.

Febrer 28.
El casal estrena cinema. Dins del marc de la tertúlia s'estrena una nova activitat, el cinema, que es pretén que sigui comentat les terdes de tertúlia i simplement de lleure algun altre dia de la setmana
Es projecta Solas, que-ens parla del poder transformador de la paciència d'una mare enfront del mal tracte de la filla i el marit.

CAN RAFART

2007-10-06T18:00:00.071+02:00

Havia estat propietat del Baró de Fuxà i després del Sr. Bruguera. Poc després de casar-se el Sr. Josep Bruguera se li concedi dita propietat, desprenet-ne una de més moderna, senyalada amb el número u, havent passat per diversos propietaris. L'any 1899 va entrar-hi de massover L'Andreu Gel i la i la seva familia. L'any 1980 en Casimiro Gel va deixar la parceria per comprarla el gendre del Sr. Porcioles quera L'alcalda de Barcelona, per impagats d'impostos duran mols anys quedá propietat de la L'Ajuntament de Vilassar de Dalt, fentí el casal per la gent grant i moltes mes activitats com per axempla,culturals,informatica, festes populars per tot el poble al aire lliure, parque dispoça duns jardins plens d'abres,plantes diverses, un gran llac amb un sutidor al centre, fenti tambe la festa contra el cançer un si racullan mols diners per la inbastigació

Fatxada principal

Cami de la entrada principal

Llar de foc saló principal

Avis jugant a la Petanca

Saló per les tertulias semanals

Sala Bar per esbarjo dels Avis

Llac amb sortidor situat a la par baixa del jardí

Totes les Fotos de la Massia